Juntament amb l’Agulla Vista i l’Agulla del Miracle el Cor de Be completa aquesta trinitat d’agulles que dominen el pas entre els Frares i els Ecos. La via 2006 del Cor de Be és una variant d’entrada de l’Aresta Brucs que li afegeix un plus de dificultat. Tot i que el realment interessant d’aquesta ascensió…
Si alguna cosa té el vessant est de la cua del Bacallà (també anomenada l’Agulla Salvat-Papasseit), són les àmplies vistes cap a llevant, on s’intueixen els secrets més ben guardats dels Ecos, des de la majestuosa Roca dels Aurons, passant per la Vella o l’enigmàtic Cabrit. Així doncs sempre va bé trobar una excusa per…
Aquest hivern tan rigorós ens ha empès més d’un dia a refugiar-nos al Serrat del Poll, on a poc a poc anem descobrint la fornada de vies que s’hi ha obert darrerament. La Misión Imposible, tot i ser més veterana (1997) no s’ha escapat de patir un re-styling per deixar-la al gust del personal. La…
De les vies de la darrera fornada al Serrat del Poll la Nik Gall-Lastir és la que possiblement quedi com a clàssica del sector, juntament amb la degana Olga Frontera. Es tracta d’un itinerari de dificultat molt moderada però mantinguda en el seu grau, d’aquelles que et fan pensar que saps escalar, on sempre tindrem…
A vegades la millor opció és quedar-se al bar fent un bon esmorzar, sobretot si la idea és anar a repetir aquesta via. Només se salva de la crema la primera tirada, un mur ben bonic. Un cop arribem al primer relleu ja podem baixar o continuar per la bonica i lògica Via Blava, perquè…
La majoria de vies del vessant sud de la Narieda es caracteritzen pel seu calcari de primera qualitat, bones dosis d’adherència i ineludibles trams de rostollam que li treuen qualsevol tipus d’ambient. Tot això amb una orientació sud estricta, ideal per quan el fred colla de valent. La Gran Manitú no és una excepció. Després…
El vessant sud de la Roca Narieda, o el que és el mateix, el Tossal de Balinyó, esdevé un dels millors indrets per deixar-se caure quan les temperatures es desplomen. Encarat al sud i a recer dels gèlids vents del nord, la paret esdevé un agradable solàrium amb un calcari més que excel·lent. Malauradament no…
L‘Aresta Cercamon és una escalada feréstega, amb una llarga aproximació de final embardissat, un equipament més aviat auster i un rocam a voltes mediocre. Enclavada al bell mig del Massís té la gràcia de guanyar un bon reguitzell d’agulles i alhora gaudir de la tranquil·litat pròpia de les raconades poc transitades. Totes les tirades són…
Tot just a l’esquerra de l’Urquiza-Olmo s’enfila la G.E.M. La visió des del peu de via pot fer arrufar el nas, no obstant, un cop guanyada alçada la via esdevé engrescadora, amb una bonica tirada de fissura i un mur final de traca. La via resta generosament equipada (16 cintes) i la roca és de…
La Quebrantahuesos és una vieta, dues tirades ens menen al cim de la Magdalena Superior en poc menys de 50 metres. No obstant això el primer llarg de corda és molt bonic, un flanqueig per sota l’evident sostre que domina aquest vessant, ens aboca de manera implacable al buit. Una altra cosa és l’equipament, que m’atreveixo…
La Cerdà-Albert fou de les primeres vies obertes a la Dent de Cabirols, amb un traçat clàssic i ben resolt. S’inicia a un evidentíssim diedre per després travessar tota la placa de la part central de la Dent. Per assolir el cim aprofitem la Canal SAME, un traçat d’escassa dificultat, excusa per arrodonir la jornada….
La Tasmània és una de les vies més populars de la Paret del Pont. Malgrat que a primer cop d’ull el panorama no sigui massa engrescador, un cop posats en matèria gaudim d’una bonica escalada en placa, mantinguda en cinquè grau. A diferència de les vies de la banda esquerra on abunden els forats i…
Si no teniu manies amb els espits una mica rovellats, no us podeu deixar perdre aquesta petita perla amagada a la banda menys visible de la Magdalena Superior. De concepció esportiva La Primera dels 90 ataca uns murs més que bonics i amb 3 tirades es planta al cim del monòlit. Malgrat que algun expansiu…
En un segon pla, escorada a l’esquerra de la Paret de Sant Jeroni s’eleva una llaminera placa recorreguda intel·ligentment per la via Explorer. L’aproximació, llarga i entretinguda, amb un ràpel final de 55 metres, hi afegeix un plus de compromís. Un cop a peu de via toca enfilar-se per la primera tirada de la via…
La Stargate dóna nom a la placa triangular que destaca al nord del Serrat de la Pastereta. És la degana del sector però també la menys reeixida de les tres. I no ho és perquè estigui mancada de lògica, que la té, sinó pel fet que la darrera tirada, tot i l’evidència esdevé poc agraïda….
La Pastereta és sinònim de conglomerat de qualitat i la Top-Less encerta uns murs de forats que són per xalar de valent. Molt ben equipada i amb una graduació més aviat amable esdevé una molt bona alternativa per una matinal a l’ombra. Del tot recomanable. Aproximació: Deixem el vehicle al parking Nubiola de la Vinya…
Quan des del cim del Montgròs ens delectem amb les vistes que s’obren a ponent, de seguida se’ns presenta l’arrogant vessant est del Cilindre, no obstant les mirades més enfiladisses tampoc poden perdre detall del suculent mantell petri de la cara est de la Miranda del Cilindre. I es per aquest pany per on s’enfila…
Via de caire esportiu totalment equipada, evoluciona sobre un rocam excel·lent. A vegades es fa una xic difícil de seguir pel guirigall de xapes que trobem escampades per la paret. Molt ràpida, no és de les més boniques però serveix per arrodonir la jornada si ens hem quedat amb ganes. Aproximació: Anant per la carretera…
El Serrat del Poll ha viscut els darrers temps una febrada oberturista que ha deixat les parets ben saturades. L’oferta és variada, tot i que hi predominen les vies de dificultat moderada i amablement equipades, o quasi. La Sordenes Mon Guef és un itinerari que ja havia estat obert d’antuvi i ara s’ha retroequipat pel…
D‘entre totes les roques i agulles de Montserrat el Cigronet pertany al grup de les modestes. No obstant, potser degut a la seva ubicació, just al costat del Camí de Sant Jeroni o potser per les seves formes capricioses, no passa desapercebut a les ànimes enfiladisses que de ben segur tindran un moment transcendent al…
Empetitida per l’extensió que prenen les Parets d’Àger la paret Xurulla resta en un segon pla tot just al costat dels vistosos Puntals. I és baixant d’aquests quan val la pena fer-li una visita per tastar el seu calcari de qualitat premium. La Supergosa és un itinerari preciós, molt ràpid i homogeni en la seva…
Totalment equipada esdevé una bona opció per passar un matí al sol sense preocupacions. Amb poc compromís, només caldrà que ens decidim pel següent cantell sempre a mà, per seguir progressant per aquest curiós amuntegament de plecs calcaris que formen el Serrat del Poll. La via es fa ràpid i la podem combinar fàcilment amb…
El Tercer Hombre és la típica via d’oferta. Calcari del bo, tirades guapes i assegurances per no patir ni mica ni gens, destí perfecte per les jornades hivernals d’inversió tèrmica. És clar que, equipada per dalt com està, trobarem algun tram ben poca solta per escalar-ho en lliure, com deia aquell: no és or tot el…
Hi ha vies pensades pel gaudi del personal, la Kollegats n’és un clar exemple. Més de 300 metres de recorregut completament equipats amb sòlids parabolts sobre una roca de bona a excel·lent en són les principals causes. L’aventura però, com sempre en aquests casos, la deixem a peu de via. Aproximació: Des de la Pobla…
Malgrat l’inevitable discontinuïtat de la paret, la del Xavi pot presumir de ser una de les rutes més mantingudes en V+ del sector, amb un darrer llarg de traca i mocador. Llarga i variada hi trobarem alguna tirada cutre altrament indefugible sabent on som. Un joc de friends serà suficient per afrontar aquesta ascensió, recomanable…
La dels Senzills és segurament una de les vies més repetides de la matxucada Paret del Devessó. Amb un traçat força engrescador, aprofita àvidament el calcari de primera qualitat que ofereix aquest singular frontis. Totalment equipada, hi trobarem una escalada ràpida, amb passatges interessants a totes les tirades. Sens dubte una opció recomanable quan no…
Com la majoria de monòlits de la regió d’Agulles la del Capdamunt té la seva respectiva Aresta Brucs, oberta també com la majoria, per en Joan Cerdà i companyia. Es tracta d’una escalada breu, però no per això mancada de bellesa, amb una segona tirada curta però bonica. És perfecta per encadenar-la amb altres Arestes…
Via assequible, la Urquiza-Olmo és un recorregut que ressegueix unes plaques de roca de qualitat que van perdent empenta a mida que guanyen alçada. Completament equipada amb parabolts és a més a més la ruta normal de baixada de les vies que acaben al cim de la Roca Gris. Aproximació: Deixarem el vehicle a l’aparcament…